Al llarg dels segles hi ha hagut un gran malentès sobre el sentit i la finalitat del plor i de les rebequeries.
Durant l’Edat Mitjana a Europa, es pensava que els nadons que ploraven massa estaven posseïts pel dimoni. El remei consistia en trucar a un sacerdot perquè exorcités a l’infant.
Al s. XVIII se seguia pensant que els plors eren dolents, però es va passar a culpar als pares i mares de ser massa indulgents i d’haver “malcriat” a les criatures. Les recomanacions eren que castiguessin o ignoressin els plors.
Avui dia se segueix acusant als nadons de “manipular” als pares mitjançant el plor. Algunxs doctorxs i psicòlegs/es d’avui dia aconsellen que s’ignori a la criatura perque aquesta aprengui a tranquil·litzar-se per sí mateixa. Quina bogeria.
Com et sents quan la teva criatura plora quan estàs amb més gent? Algú t’ha fet algun comentari sobre el plor o la manca de plor de la teva criatura?:
“Quina nena més bona!”, Quin ploramiques que està fet!,
“Però fixa’t que bé que es porta”, “Té caràcter la nena”
A l’altre extrem trobem el moviment que recomana respondre a cada llàgrima del nadó donant de mamar o evitant el plor. I malgrat l’afectuós i acollidor que representa aquest acompanyament se segueix sense reconèixer la important funció del plor
No tots els plors són indicatius d’una necessitat o desig immediats.
El plor pot ser acompanyat amb presència, manyagues, contacte físic, paraules suaus i amoroses. Fins i tot amb cançons dolces mentre es bressola la criatura quan aquesta és un nadó. Però voler evitar tant sí com sí la seva expressió és privar-los del seu mecanisme antiestrès per excel·lència.
El plor és un mecanisme d’alliberament de l’estrès de les experiències que els hi han causat por o frustració.
Sovint les persones adultes intentem reprimir el plor de les criatures per desconeixement i perquè ens fa reviure el nostre propi estrès no resolt i la nostra necessitat de plorar. La repressió del plor ha passat de generació en generació durant segles.
Recorda un moment a la teva vida en el que vas plorar i et vas sentir realment acompanyada per la persona que tenies al costat. Intenta recordar-ne un exemple concret.
Què et va fer sentir més còmoda?
Totes les criatures viuen alguna situació d’estrès, independentment de l’afectuosos que siguin les mares i els pares. I la necessitat de canalitzar aquest estrès és el motiu que els porta a fer ús del plor. Els plors són mecanismes importants d’alliberament d’estrès, i són eficaços des del naixement. Quan una criatura experimenta qualsevol tipus de dolor emocional o físic, la resposta natural és la de plorar.
Malauradament en resposta a un entorn on no s’accepta el plor, les criatures adquireixen alguns patrons de comportament rígids per evitar plorar. Per sort, les criatures saben perfectament com superar l’estrès fent servir alguns mecanismes alliberadors.
Hi ha 3 formes primàries que les criatures utilitzen per enfrontar-se a l’estrès, a més del plor:
El RIURE, el PARLAR dels successos que els han contrariat i el JOC SIMBÒLIC.
També hi ha altres vies per alliberar l’estrès, incloent badallar, tremolar i suar. Es tracta de mecanismes alliberadors d’estrès silenciosos i menys obvis, però tan importants com ho poden ser els esmentats anteriorment.
“El que el sabó és per al cos,
són les llàgrimes per a l’ànima”
(Proverbi Jueu)
Entendre la importància del plor i, alhora, fer una mirada interna i revisar quins patrons se’ns activen davant el plor de les nostres criatures ens permetrà respondre amb consciència i presència davant aquest moment tan i tan rellevant.
TIP EXTRA
Per aprofundir en aquest tema recomano el llibre “Llantos y Rabietas”, de AJ. Solter
